La pell és l’embolcall del nostre cos físic
per un total d’uns dos metres quadrats aproximadament que aplega uns dos mil
milions de cèl·lules i hauríem de tenir en compte el que això significa.
Vol
dir que és la que ens delimita físicament i la que ens permet definir-nos, la
que manté dintre l’interior i fora l’exterior. Indica que conté una gran
quantitat de cèl·lules comunicatives, portadores de informació, cèl·lules
encarregades de emmagatzemà energia, hidratar, nodrir, expulsar, regenerar,
mantenir, eliminar... i cèl·lules encarregades de totes i cadascuna de les
funcions precises i concretes que es poden arribar a donar en el nostre
organisme. És per això que la pell és un gran òrgan de màxima importància que hem
de mirar-lo com l’embolcall de la meravella que hi ha a dintre.
I
aquest és el motiu pel que sempre s’ha dit que la cara és el reflex de l’ànima,
i és que la pell de la cara en realitat, és la tela on queda dibuixat el nostre
viure, ja que cada signe enregistrat, cada senyal, és un toc d’advertiment que
ens fa la pell, per cridar-nos l’atenció en un intent de posar llum, a algun
aspecte de nosaltres mateixos que no acaba de funcionar perfectament.
La
clau aquí serà aprendre a desxifrar aquest codi secret, aquest llenguatge
personal i intransferible que ens mostra la pell, intentant descodificar cada
punt d’alerta i clarificar l’origen i un cop trobat, mirar de reparar el punt
inicial on s’ha creat la ferida.
Cóm
sabrem, però, que tenim que atendre la nostra pell?
La
resposta és fàcil i és que cadascú té el seu moment, independentment de l’estat
de la seva pell. Un s’aixeca un dia i es diu:
vull veurem millor, vull sentir-me bé dintre de la meva pell, no sé que em
passa, però em noto la pell apagada, o de sobte m’han sortit grans, o taques, o
em miro al mirall i em veig tota la cara plena d’arrugues, o no m’agrado...
necessito o hauria de fer alguna cosa amb aquesta cara!. Bé, una cosa a tenir
en compte és que això no surt d’avui per demà... aquest problema que veiem
reflexat al mirall, s’ha estat gestant-se durant un temps, i a ben segur que no
l’hem vist abans perquè la nostra mirada no estava enfocada cap al nostre
benestar ni la nostra harmonia.
Beti Martí
