21 de març del 2013

Primavera clara...



La primavera ja és aquí. Gaudim dels dies més llargs i fins i tot millora el nostre estat emocional. Tot i així és un dels temps més crítics de l'any. 

El fenomen de cansament primaveral és molt conegut. Des del nostre punt de vista es tracta que l'organisme s'acidifica i baixa el pH mitjà, i per aquesta raó és habitual la propagació de les infeccions d'origen víric, així que el nostre cos requereix una formació d'anticossos contínuament que suposa per a l'organisme un desgast a nivell energètic, malgrat que la persona no té símptomes clínics.

Per mantenir el nostre sistema immunològic amb un bon estat, cal primer eliminar tots els residus tòxics que hem anat emmagatzemant durant el hivern.  Un bon tractament depuratiu ens ajudarà en aquesta tasca.

La pell també pateix amb aquest procés, és per això que s’haurà d’ajuda a alliberar cèl·lules mortes i residus acumulats en el temps de fred.

És en els canvis de temporada com d'hivern a primavera quan el cos està sotmès a un tipus d'estrès especial - passem de la letargia dels dies curts, quasi sense llum a dies assolellats perfumats i acolorits- i això pot provocar una sèrie de símptomes difícils d’explicar a nivell emocional però també a nivell físic.

L’exercici físic, una alimentació a base de vegetals, un brou depuratiu, una exfoliació corporal i una higiene facial seran la recepta ideal per gaudir d’aquesta estació que tant ens trasbalsa i tant ens neguiteja.

Beti Martí

9 de març del 2013

La por




Desidentificar-nos de les nostres emocions ens dóna llibertat

La por és una emoció que té mala premsa, que ens fa vergonya sentir: "la por és de covards".L'amaguem i reprimim, fent que es converteixi en un enemic que ens paralitza en el nostre dia a dia. Però la por pot ser un gran aliat si contactem amb ella, la deixem expressar-se, li trobem la utilitat i comprenem el missatge que ens intenta transmetre.

Els psicòlegs han identificat quatre emocions primàries o bàsiques, còlera, alegria, por i tristesa, alguns reconeixen sis (afegim a les anteriors aversió i sorpresa). Han constatat que aquestes ja es troben al nadó, així com en el primat, i que es manifesten clarament a la cara i al cos. Juguen, en definitiva, un paper important per a la supervivència.

Com es manifesta?

En el cas de la por, orgànicament, la sang va als músculs esquelètics, especialment als de les cames, per facilitar la fugida. L'organisme es posa en un estat d'alerta general i l'atenció es fixa en l'amenaça propera.

Les modificacions corporals que acompanyen a la por poden ser bloqueig, ritme cardíac accelerat, sudoració excessiva, tremolors, sensació de nàusees ...

Els sentiments associats poden ser preocupació, aprehensió, ansietat, remordiment, culpa, sospita, por, pànic ...

Per a què serveix?

La por intenta protegir d'alguna cosa, mantenir segur. Antany, reconèixer a la cara d'un congènere permetia fugir amb més rapidesa d'una situació perillosa.

Realment, les emocions negatives no són "dolentes" en si mateixes, sinó que arriben a ser-ho quan intentem oblidar-les o reprimir-les sense comprendre ni la seva utilitat ni el seu missatge.

Et convido a fer una llista de totes les teves pors, tant de les petites com de les grans, classificant-les per ordre d'importància. Quan la acabis, troba en cada por una utilitat.

Per exemple:

1. La por em serveix per avançar amb prudència.

2. La por em serveix per: ..................................


Desidentifícar-te de la por

El psicòleg italià Roberto Assagioli, fundador de la Psicosíntesis, explicava que, per aprendre a gestionar les nostres emocions, podem començar per eliminar totes les "identificacions parcials" que ens impedeixen tenir plena consciència de nosaltres mateixos. Per exemple, algunes persones s'identifiquen amb el seu cos ("són" el seu ventre pla, el seu cabell, el seu look ...); altres amb el seu treball ("són" professors, metges ...), altres amb les seves emocions ("són" depressives, "són" porugues ...). Per "desidentificar-se" cal distingir el que tenim i el que fem, del que som.

Et proposo tornar al llistat dels teus pors i escriure al costat de cada un:

* "La por a ...................... es troba en mi, però jo no sóc això ".

Converteix-la en la teva aliada

En definitiva, per aconseguir que la por es converteixi en el nostra aliada:

* Contacta amb ella. En quina part del teu cos la sents? Com es manifesta orgànicament en tu?

* Expressa. Dient-te a tu mateix: "Sento por" en comptes de "Sóc poruc".

* Utilitat. Per a què em serveix?.

* Comprèn el missatge. Tot por intenta transmetre alguna cosa.

Quan contactem, expressem i ens deixem d'identificar amb la por, tot canvia i ens podem permetre una vida més satisfactòria i lliure.

Sandra Gamero Ruíz.

5 de març del 2013

Propòsits d’any nou, on sou?



Sí, ja sé que som a la setmana 10 i que acabem de començar el mes de març, que l’1 de gener ha quedat enrere i tot això, ho sé, però em pregunto on són els desitjos d’any nou.

Recordem que el desig  és l'ànsia de satisfer una necessitat o una petició interior per aconseguir alguna cosa, i que juntament amb la passió, és un dels motors que fa que les persones ens sentim més vives.

Deixar de fumar, apuntar-nos al gimnàs, aprendre un nou idioma, treure’ns els quilos que ens sobren de sobre, tallar-nos els cabells o beure més aigua...encara són a la llista dels desitjos d’Any Nou? O ja han passat a la llista de “estic amb això”?

És molt estimulador tenir una il·lusió o un objectiu per aconseguir ja que en moments complicats, només pensant amb allò que ens hem proposat, sembla que el cos i l’esperit esposin en marxa sense tanta dificultat.
Així doncs, us proposo que cada primers de mes us repasseu els vostres desitjos d’Any Nou i poseu fil a l’agulla d’allò que sabeu que us faria sentir millor.

Ja sabeu...si passem més temps fent allò que ens fa il·lusió, tindrem menys temps de sentir-nos malament.

Beti Martí