Esplendor i bellesa

El tractament facial esplendor i bellesa és per totes les pells, en especial per aquelles pells més seques, deshidratades i sense lluminositat. Adreçat a persones que necessitin un tractament de bellesa instantani i de hidratació  profunda.

• ·         Millora l’aspecte de la pell.
• ·         Ajuda a adquirir un bronzejat més bonic.
• ·         Afavoreix el manteniment de la humitat en la pell i calma les irritacions
• ·         Manté la pell esplendorosa.

Torna l’energia i la vida a la pell gràcies al seu enorme poder hidratant, calmant i remineralitzant.

Ajuda a mantenir la hidratació de les cèl·lules, corregeix la flaccidesa i la desvitalització dels teixits.

Allarga i manté més viu el bronzejat gràcies a la neteja activa dels teixits.

Tractament adaptat als teus desitjos, podent escollir entre diversos olis essencials, que et transportaran a sensacions que van des de la calma, a la percepció més subtil, sensual i afrodisíaca.

T’ho perdràs?

Beti Martí, per BETI MARTÍ ESTÈTICA HOLÍSTICA

Aliments que potencien el bronzejat

Per bronzejar-se de forma progressiva i uniforme és recomanable seguir una sèrie de consells pràctics. Per això, a més d'utilitzar la cosmètica, per exemple, amb exfoliacions periòdics, hidratació i fotoprotectors, una dieta completa i equilibrada és bàsica per bronzejar la pell de forma saludable.

És important en els àpats algun producte integral com el pa, l'arròs o la pasta. La vitamina B que aporten els productes integrals hidrata la pell des de dins i permet que el bronzejat es noti més ràpid. Els sucs de fruites també són aconsellables per ajudar a la pell a bronzejar-se. Si el que desitja és augmentar el bronzejat, llavors es pot optar per aquells que siguin de pastanaga o nabius combinats amb altres fruites.

Pastanaga, préssec, mango, albercoc, meló, tomàquet, bròquil, carbassa, espinacs, bledes, enciam, pebrots ... tots aquests aliments, que acceleren el bronzejat, contenen betacarotens, precursors de la vitamina A. Aquesta millora la finor de la pell, la protegeix de la radiació solar i l'envelliment. Convé començar amb ells quinze dies abans de prendre el sol.

La vitamina C té propietats antioxidants, reforça el sistema immunològic i ajuda a tenir una pell lluminosa. Es troba en taronja, llimona, aranja, kiwi, mora i maduixa, entre d'altres cítrics. També està en vegetals com coliflor, créixens, col, soja, patata, tomàquets i pebrots. D'altra banda, els olis vegetals (d'oliva, de gira-sol o de soja), el germen de blat, blat de moro, alvocat i rovell d'ou són rics en vitamina E, amb un gran poder antioxidant i cicatritzant.

Els experts asseguren que per perllongar el bronzejat dels àcids grassos són fonamentals. Els olis vegetals, el peix blau i els fruits secs hidraten la pell i li donen l'elasticitat. Així el bronzejat es manté intacte per més temps.

Font: El Periódico

¿Egoísta yo?

Tacharnos de “egoístas” es una de las peores etiquetas que nos pueden poner. En general lo asociamos con ser “mezquino”, “ruin” e incluso “mala persona”. Curiosamente, es difícil –por no decir imposible– encontrar un ser humano que no lo sea. De hecho, cada vez que señalamos el egoísmo de otro lo hacemos porque se ha comportado de manera que no nos beneficia o directamente nos perjudica. Así, tildamos de “egoístas” a todos los que piensan más en sus necesidades que en las nuestras.

Etimológicamente, la palabra egoísmo procede del latín ego, que significa yo. Lo cierto es que ser egoístas no es bueno ni malo; es necesario. Necesitamos pensar en nosotros mismos para sobrevivir física y emocionalmente. Por más que nos cueste reconocerlo, todo lo que hacemos es por nosotros mismos. ¿Por qué emparejarse? ¿Por qué decidir ser padres? ¿Por qué cultivamos relaciones de amistad? ¿Por qué trabajamos? ¿Por qué ayudamos a los demás?

Al analizar en profundidad las motivaciones que residen detrás de nuestras decisiones y conductas, siempre encontramos una ganancia, por pequeña que sea, que justifica que las hayamos llevado a cabo. Ahora bien, en función de cuál sea nuestro nivel de consciencia, nuestro grado de comprensión y nuestro estado de ánimo, este egoísmo puede vivirse de tres formas muy diferentes.

El primer tipo se denomina egoísmo egocéntrico, aquel que orienta nuestro comportamiento a saciar únicamente el propio interés. Cegados por nuestros deseos, aspiraciones y expectativas, vamos por la vida sin tener en cuenta la repercusión que nuestras palabras y actos ocasionan sobre los demás. Paradójicamente, al esperar que el mundo gire alrededor de nuestro ombligo, nuestra existencia suele estar marcada por la lucha, el conflicto y el sufrimiento.

Tiranizados por este egocentrismo, nos empachamos tanto de nosotros mismos que somos incapaces de empatizar con las personas con las que interactuamos. El ego ocupa tanto espacio que apenas dejamos sitio para los demás. El egoísmo egocéntrico se nutre de nuestra sombra o lado oscuro, esto es, carencias, frustraciones y miedos. Estas son las armas con las que guerreamos contra nosotros mismos y, por ende, contra los demás.

Este egoísmo egocéntrico es la raíz desde la que vamos construyendo una personalidad victimista y reactiva, quejándonos y culpando siempre a algo o a alguien cada vez que las cosas no salen como uno esperaba. Y pone de manifiesto una permanente sensación de vacío e insatisfacción que nos lleva a buscar de forma obsesiva fuentes de evasión y narcotización. Irónicamente, cuanto más egocéntrica es nuestra visión del mundo, más tachamos de egoístas a los demás.

EL EGOCÉNTRICO

“Un egoísta es aquel que se empeña en hablarte de sí mismo cuando tú te mueres de ganas de hablarle de ti” (Jean Cocteau)

Desde el mismo día de nuestro nacimiento, cada uno ha ido perdiendo el contacto con su esencia, también conocida como ser o yo verdadero. La esencia es el lugar en el que residen la felicidad, la paz interior y el amor, tres cualidades de nuestra auténtica naturaleza, las cuales no tienen ninguna causa externa, tan solo la conexión profunda con lo que verdaderamente somos. En la esencia también se encuentra nuestra vocación, nuestro talento y, en definitiva, el inmenso potencial que todos podemos desplegar al servicio de una vida útil, creativa y con sentido.

Eso sí, para reconectar con nuestro bienestar perdido necesitamos cultivar el denominado egoísmo consciente. Es decir, aquel que nos permite resolver los conflictos internos por medio del autoconocimiento. Para llevar un estilo de vida saludable es importante dedicar algo de tiempo cada día para darnos lo que necesitamos y preservar así el equilibrio emocional. ¿Cómo podemos estar bien con otras personas si no sabemos estar a gusto con nosotros mismos?

EL CONSCIENTE

“Nadie ni nada pueden hacerte feliz. Solo tú puedes hacerte feliz a ti mismo” (Gerardo Schmedling)

En este punto es cuando sentimos la necesidad de decir no a los demás. Y es que, a menos que aprendamos a ser felices cada uno por su cuenta, difícilmente podremos ser cómplices de la felicidad de la gente que forma parte de nuestro entorno familiar, social y laboral. Por medio de este egoísmo consciente sanamos nuestra autoestima y fortalecemos la confianza en nosotros mismos.

El egoísmo consciente es el puente que nos permite evolucionar del egoísmo egocéntrico al egoísmo altruista. Este deviene de forma natural cuando reconectamos con nuestra esencia. Entonces uno dispone de todo lo que necesita para sentirse completo, lleno y pleno por sí mismo. Sabemos que estamos en contacto con nuestro yo verdadero cuando, independientemente de cómo sean las circunstancias externas, a nivel interno sentimos que todo está bien y que no nos falta de nada.

También estamos en contacto con nuestra esencia cuando podemos elegir nuestros pensamientos, actitudes y comportamientos, cosechando resultados emocionales satisfactorios de forma voluntaria. Cuando dejamos de perturbarnos, haciendo interpretaciones de la realidad mucho más sabias, neutras y objetivas. Al conseguir ver el aprendizaje de todo cuanto nos sucede. Cuando experimentamos una profunda alegría y gratitud por estar vivos. Cuando confiamos en nosotros mismos y en la vida.

EL ALTRUISTA

“El amor beneficia más al que ama que al que es amado” (Anthony de Mello)

Por medio de la habilidad para aprender y evolucionar, los seres humanos tenemos la capacidad de poner nuestro interés al servicio del bien común de la sociedad. Es decir, hacer un bien al mundo y que, como resultado, eso nos haga bien, algo que puede ser tanto emocional como una recompensa económica. Este egoísmo altruista consiste en hacer algo que nos gusta hacer y que además reporta beneficios para otras personas. El altruismo no es un acto moral. No lo hacemos porque tengamos que hacerlo. Y no tiene nada que ver con la caridad. Tampoco lo hacemos para ser buenas personas. Somos altruistas simplemente porque hacer algo bueno nos hace sentir bien. Nos genera bienestar. Por todo ello, demonizar el egoísmo nos impide hacer un adecuado uso de él. Saber diferenciar entre estos tres tipos de egoísmo es clave para disfrutar más plenamente de nuestras relaciones.

La invisibilidad del egocentrismo

Una orquestra formada por 100 músicos estaba ensayando el día antes de un importante concierto. De pronto, un electricista entró en la sala dando un portazo, lo que distrajo a varios intérpretes, que desafinaron un par de notas. Seguidamente, el operario abrió su caja de herramientas, sacó un taladro eléctrico y empezó a desmontar unas butacas. El ensordecedor ruido provocado por el taladro hizo que los 100 músicos dejaran de tocar sus instrumentos casi al mismo tiempo. Y el electricista, nada más darse cuenta, se giró hacia el escenario y les dijo: “¡Oh!, por favor, sigan tocando. ¡A mí no me molestan!”.

Fuente: EL PAÍS SEMANAL BORJA VILASECA 7 ABR 2013 - 00:00 CET

Pautes per combatre l'ansietat moderna

Una enquesta de febrer de l'Organització de Consumidors i Usuaris (OCU) indica que el 29 per cent d'espanyols ha pres medicaments per tractar l'ansietat en l'últim any, i que quatre de cada deu ha recorregut en alguna ocasió a aquests fàrmacs, un percentatge que s'eleva al 50 per cent en el cas de les dones.

Motius per estar estressats, per descomptat, no falten: els telenotícies ens anuncien cada dia un bon grapat d'ells. La temptació de contemplar l'estrès com una cosa externa, sobre el que no tenim control, és gran. Però la clau per al nostre benestar no es troba tant en esquivar aquests esdeveniments externs -molts dels quals són, en qualsevol cas, inevitables- sinó en com reaccionem davant seu. Una ment calmada i estable reacciona de forma molt diferent a una altra agitada. I és aquesta resposta-la nostra reacció davant el que succeeix i no l'esdeveniment en si el que determina la quantitat d'estrès que anem a experimentar. Com transformar aquesta resposta?

Espatlles lluny de les orelles. "Per gestionar l'estrès, podem utilitzar les eines amb què venim equipats de sèrie: cos, respiració i ment", assenyala Maite Crespo, creadora de Todoyoga, un mètode per a la gestió de l'estrès laboral. "Primer cal actuar sobre el més obvi: els músculs del coll i les espatlles estan tensos, la mandíbula atapeïda, les celles arrufades ... No conec ningú relaxat amb aquestes característiques d'estrès tan fàcils de detectar".

Crespo recorda que estem programats per sortir corrent davant el perill. És una resposta física, no un mal psicològic o debilitat mental dels nostres dies. Com a resposta física, podem sentir molts dels símptomes de l'estrès: tensió muscular per córrer, respiració agitada per aportar més oxigen, per exemple. Aquesta resposta es produeix quan cervell detecta una amenaça per a la integritat física o per a la personalitat. "Si abans ens trobàvem amb un mamut de tant en tant", assenyala Crespo, "ara ens trobem amb la crida del client, embussos de trànsit, deutes, pressió ... tot el dia, tot el temps. ¡Per sortir corrent, vaja! ".

Per fabricar el que descriu com una "pausa de serenitat", Crespo insisteix en la instrucció "Espatlles Lluny de les Orelles": "Tots vam notar alleugeriment en realitzar aquest simple moviment perquè es desactiva la tensió muscular creada per" sortir corrent ". "L'esquena es redreça, la postura millora i el pit s'obre, de manera que ja podem utilitzar la respiració i el cervell entén que pot deixar de generar hormones i intoxicar nostre organisme amb estrès". La segona acció per relaxar la musculatura és un petit repàs mental al cos. Relaxo la cara, primer: la mandíbula, l'espai entre les celles. Després les cames, els braços, l'esquena ... "Podem fer aquest escaneig en qualsevol moment i en qualsevol lloc", recorda Crespo.

"No es prengui la vida tan seriosament, no sortirà viu d'ella". L'eina favorita del psicòleg Iago Taibo és el riure genuïna. Heus aquí alguns beneficis: baixa la tensió arterial i la taxa cardíaca, ens oxigenamos millor, té un efecte analgèsic i activador del plaer simultàniament (producte de l'acció de les endorfines). "Normalment després del riure tendim a experimentar pensaments i emocions positives", assenyala. El riure produeix una sensació de relaxació i calma que és, alhora, activa, indica Taibo. La sensació és diferent a la que s'obté amb, per exemple, una sensació de relaxació, després de la qual es pot aprofitar per dormir: el riure genera un estat relaxat però alhora actiu.

"Moltes persones també busquen el potencial de l'humor per desenvolupar la creativitat (i, potser, usar-lo en la resolució d'aquest assumpte que els estressa), ja que el còmic està basat en el pensament divergent, en allò que es surt del comú. Seria difícil pensar en riure d'alguna cosa que passa cada dia igual, sense variació ", apunta.

Taibo creu que introduir l'humor en un procés de teràpia és molt beneficiós, ja que ajuda a desprendre d'aquest clima de "gravetat" que moltes vegades s'associa al fet d'anar a un psicòleg. És, d'altra banda, un recurs inesgotable. Com assenyala el cèlebre dit, afortunat qui es riu de si mateix, ja que mai li faltarà motiu de diversió.

Atenció al moment present. 'Mindfulness' o consciència plena, la capacitat de prestar atenció al moment present de forma deliberada i sense jutjar, cada vegada gaudeix de més difusió i prestigi a Espanya gràcies a les evidències científiques que mostren els seus beneficis en el camp de la teràpia i del creixement personal. El cèlebre programa de reducció d'estrès basat en mindfulness (MBSR, per les seves sigles en anglès) va néixer a la Universitat de Massachusetts fa 30 anys i des de llavors s'ha exportat a mig món.

En essència, es tracta de viure de manera més conscient. "Aquesta actitud facilita una millor connexió amb la realitat, i posa en marxa diversos processos de regulació i adaptació naturals", assenyala Andrés Martín, doctor en psicologia i autor del llibre recentment publicat "Aprendre a canviar amb mindfulness". Martín indica que l'experiència de molts investigadors amb el programa esmentat ens permet saber com actua el mindfulness per reduir l'estrès.

"En primer lloc, hi ha el component de malestar psicològic, la tensió emocional-i de vegades també física-, que es veu reduïda amb aquest entrenament. Calma la ment i baixa el nivell de cortisol, l'hormona de l'estrès ". En segon lloc, una major autoconsciència permet a les persones observar les seves causes de l'estrès i prendre consciència dels seus recursos interns per poder afrontar-lo de manera eficaç, des de la responsabilitat personal. "Així, van posant en pràctica estratègies adaptatives per reduir l'estrès, tenint cura de la salut i marcant prioritats en la vida", afegeix Martín.

Finalment, a mesura que es van alliberant l'estrès, sorgeix una major capacitat de gaudir, de ser més creatius i coherents, vivint una vida amb més autenticitat i sentit. "Hem observat que aquests beneficis perduren en el temps, en la mesura que la persona integra la pràctica, aprenent a viure d'una altra manera".

És aquí on les paraules de l'escriptora i practicant Zen Natalie Goldberg cobren sentit: "L'estrès és bàsicament una desconnexió amb la terra, un oblidar la respiració. Estrès és un estat d'ignorància. Es creu que tot és una emergència. Però res és tan important ".

@ Nataliamartin és periodista. Si vols posar-te en contacte amb ella escriu a natalia@vidasencilla.es

Font: El Pais