La nostra pell, no
és tan sols un peça que dóna forma al nostre cos. És un òrgan viu que ens
protegeix i ens defineix i que es va deteriorant amb el pas des anys, arribant
a estats deplorables si no la cuidem.
En una pell normal,
cap als 30 anys comença a canviar la queratina de la epidermis, que és la capa
més externa de la pell i comença a donar els primers símptomes del pas del
temps.
Sobre els 45 anys
comença l’envelliment de les fibres de col·lagen i de la elastina, coincidint
amb el procés de deteriorament hormonal.
Entre els 55 i els
60 es comencen a ressentir els vasos capil·lars i el teixit adipós, que dóna
forma a la pell.
I finalment, la
pell a partir del 70 anys perd el 60% d’àcid Hialurònic que fa de sostenidor
natural de la pell, amb la conseqüència de deshidratació, arrugues, atrofia i
baixa producció de col·lagen i elastina.
Dit això, hem de
començar a pensar que la pell no es fa malbé d’avui per demà i que hem d’aprendre
a tenir cura d’ella, als primers signes de qualsevol carència.
Els laboratoris
cosmètics cada cop ho tenen més difícil perquè cada cop la gent som més exigent
i no ens conformem en un producte que a penes ens lubrica la part externa de la
pell.
Volem resultats
reals, però a més volem resultats també a curt i llarg termini. Amb això vull
dir que no creiem amb miracles il·lusoris ni amb processos que si bé ens donen
un ràpid resultat inicial, carregem de estrés la nostra pell amb químics, tòxics
o substàncies residuoses que acceleren
un deteriorament de la nostra pell quan ja no li quedin recursos.
Tinguem l’agosarament
de demanar tractaments i productes que estimulin l’ordre natural de hidratació,
oxigenació i nutrició de les cèl·lules, que tinguin qualitat de vida per poder
fer front amb dignitat al pas del temps, que sens dubte ha d’arribar...
Beti Martí
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada