En créixer, absorbim el Sistema
de Creences dels nostres pares, de la mateixa manera que ells el van aprendre
dels seus. Ells volien que fóssim perfectes a la seva forma, i nosaltres érem
tot el perfectes que podíem a la nostra.
Inevitablement, vam haver d'afrontar moltes vegades experiències difícils i
sentiments de dolor, vergonya o culpabilitat. Molts de nosaltres (especialment
els homes) vam haver d'aprendre a evitar expressar els nostres sentiments per
no sofrir més crítiques, correccions o càstigs.
Hagués estat millor que algú ens hagués ensenyat de nens que tots els
éssers humans poden TRIAR el que volen creure i que els Sistemes de Creences
són diferents segons l'experiència i el coneixement.
Amb la Kinesiología integrem el cos, la ment i l'esperit, i quan integrem
aquests tres aspectes de nosaltres mateixos, aconseguim la suficient seguretat
com per fer canvis que millorin la nostra vida i suficient seguretat com per
afectar positivament les vides dels quals estimem.
Sovint, entrem en compexos
bloquejos que ens impedeixen aconseguir els nostres objectius, tant de la
pròpia vida com de la pròpia imatge com a conseqüència d'aquells aprenentatges
més o menys rigorosos.
Beti Martí
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada