Per parlar de bellesa, de la nostra bellesa ens farem varies preguntes davant del mirall.
La primera és: Com et veus? Et veus bé davant del mirall? Sí? Perfecte! Que bé! Segueix estimant-te. No et veus bé davant del mirall? Què passa? Des de quan no t'agrades? Des de quan no et mires? Què veus en la teva imatge avui que no veies ahir i que no t'agrada? Què no veus en tu i t'agradaria veure? Perquè està clar que el nostre aspecte general no varia tant d'un dia per l'altre tret que ens aixequem amb grip o amb una al·lèrgia ... Ara bé, si no t'agrada el teu aspecte, què hi pots fer per canviar-ho?
Segona pregunta que ens farem: Com et sents? Et sents vital, ple d'energia, radiant, capaç de menjar-te el món? Fantàstic! No és així? Des de quan no et sents feliç i / o vital ...tot i que el teu aspecte extern t'agradi o no? Quan va ser? Què va passar? On et vas quedar atrapat? I el més important: què pots fer per canviar això?
I finalment hem de preguntar-nos com sentim que ens veuen els altres? ¿Els altres insisteixen en dir-te "quin bon aspecte tens" però et sents fatal? O més aviat et pregunten si no et trobes bé quan no et passa res? Per què tots es posen d'acord i no coincideixen amb el que tu sents? T'afecta el que els altres opinin del teu físic?
El nostre aspecte, això que mostrem i que els altres veuen, és un resum de la nostra vida i totes les seves circumstàncies i encara que no és per casualitat que reflectim una imatge i no una altra, ja veurem què podem i que no podem fer.
Diuen que als 20 anys tenim la cara que ens van donar els nostres pares, però que a partir dels 40 tenim la cara que ens mereixem...
Beti Martí
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada