Des de fa segles,
s’ha recorregut a l’art del maquillatge per tal de seduir, sentir-se més
atractius, amagar defectes o potenciar el que ja tenim bonic.
Bàsicament les
persones, especialment les dones, ens agrada tenir la pell del rostre ben
definida, sense taques, ben il·luminada, amb els porus tancadets i les petites
arrugues d’expressió ben reduïdes.
Tenim costum de
maquillar-nos els ulls amb una ombra més fosca del nostre to per donar
profunditat a la mirada, enrogir els pòmuls
destacant-los de la resta de la cara i per fi els llavis, que admeten
tota la gama de vermells encesos, fins al tendre rosadet o només brillantor.
Aquests innocents
gestos, no ho son tant, tot i que sovint desconeixem el seu significat, ens
agrada aquest ritual quotidià.
Vegem doncs que
estem dient indirectament quan seguim aquest procés regularment.
Que una pell sigui
mate en comptes de lluminosa, reflecteix una mala oxigenació o també pot
anunciar un fetge sobresaturat. La tristesa i la ràbia s’amaguen darrere
d’aquests problemes. El mateix passa amb els porus dilatats, que delaten una
pell insuficientment oxigenada. Quan ens
maquillem per amagar aquets problemes, estem posant un anunci de “estic tranquil·la i satisfeta” en
comptes de mostrar a la llum la nostra imatge melancòlica i / o rabiosa.
Anem als ulls... El nostre
contorn d’ulls és una zona reflexa que correspon als ronyons, i aquests, tenen
associada l’emoció de la por. Curiós, no? . És a dir, quan una persona te la
zona del contorn d’ulls enfosquida, hi ha una mala circulació perifèrica però a
més, hi ha una sobrecàrrega als ronyons, i quan els ronyons no tenen l’energia
correcta es genera la por. Així doncs, quan ens maquillem els ulls per donar-li
profunditat a la mirada, el llenguatge ocult que estem emprant és: tinc por, protegeix-me!!!
Passem als pòmuls. Hi ha uns
estudis molt interessants sobre estructura / funció que ens parla dels diferents
trets que donen una resposta gairebé instintiva en diferents aspectes personals
i de relació. En aquest cas, els pòmuls ens parlen del instint aventurer de les
persones. El fet de destacar aquesta zona de la nostra cara amb coloret
notifica a crits que som aventureres!
que no ens agrada la rutina y que som
atrevides!
I per últim comentarem els llavis... Els llavis son un reclam irresistible per la seva analogia amb els
llavis de la vulva. Quan les dones estan preparades per tenir sexe, els llavis
de la vulva es tornen rojos, humits i fins i tot es tornen més molsuts degut a
la sang que arriba a la zona per l’excitació. Així no és d’estranyar l’erotisme
que traspua uns llavis maquillats amb força o lleugerament amb un toc innocent
de brillantor ja que el missatge és clar: estic
desitjant tenir sexe.
Beti Martí
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada